Iniciació al romànic i el gòtic

Quan un noble, bisbe o un abat volia aixecat una església cridava un mestre constructor de renom i firmaven un contracte. Els promotors manaven i opinaven com havia de ser l’obra i les seves dimensions geomètriques amb la guia d’un teòleg.

Els mestres d’obra acostumaven a treballar amb la seva brigada d’especialistes : picapedrers, paletes, fusters, escultors, vidrers, ferrers i altres oficis i es traslladaven d’un lloc a l’altre. El mestre constructor mantenia en secret els seus plans i mètodes de treball i també havia de buscar les millors pedres, organitzar el trasllat i contractar els obrers quan calia, repartir la feina i els jornals.

Els picapedrers eren molt importants i estaven exempts de pagar tributs, segons la seva especialització podien dedicar-se a tallar els capitells o bé donar forma a les pedres que els paletes aixecaven fent els murs. Aquests paletes es van anar organitzant i alguns deixaven marques a les pedres. Els carpinters primer feien les bastides, després les cimbres o encofrats per construir els arcs, després les havien de treure i comprovar que no el sostre aguantava; per últim feien les cobertes que suportaven la teulada. Els ferrers s’encarregaven de tenir a punt les eines per picar la pedra i també fer panys per les portes i reixes.Els darrers treballadors eren els pintors que havien de fer tota la decoració de l’església.

D’altra banda els senyors podien facilitar al mestre mà d’obra o peons per les feines feixugues com ara traginat els materials com la sorra i les fustes. Alguns hi treballaven obligats però d’altres ho feien per un jornal.

Troba als constructors i digues que fan

En aquesta adreça tens informació i fotos per a fer la teva presentació amb Google Docs sobre el tema “Els constructors del romànic”

En aquest altre enllaç d’un pessebre vivent també hi pot trobar imatges.